PREPARATIUS

II. Les Maletes


Les maletes, valga'm Déu amb les maletes! No hi ha res com elles per fer perdre la salut física i la psíquica. I això per doble: tant pel moment de fer-les com pel moment de dur-les. Per començar, desgraciat de tu si t'atreveixes a fer-les tot sol: o bé no t'hi cabrà res, o bé t'oblidaràs de posar-hi la meitat de les coses, a més d'arribar-ho tot mastegat. Però això no és tot: tot lo dia hauràs de suportar que qui conviu amb tu, com si fos una metralleta et dispari: Hi has posat el raspall de dents? i la pinta? i la barra de desodorant? Has pensat en posar una muda neta dins la borsa de mà?...

Però molt més desgraciat si li deixes fer a ella. I ella pot ésser ta mare, la germana, la dona, la parella, la padrina o la cunyada: amb això totes han anat a la mateixa costura. No n'arribaràs ni una d'arruga, el problema serà arribar. És igual que li recordis que el Burundi és Àfrica i que has llegit a l'internet que només hi plou l'agost; no ho dubtis: te'n duràs xubasquero i paraigua: no fos cas! I si l'has feta de comprar roba sense elles, estàs perdut: aquests calçons blancs no són de cotó: t'escaldaràs. Aquests polos són de mala qualitat destenyiran. Aquests calçons són massa vells per dur-te'n de viatge. Allò, això, això altre, allò deçà. I tu calles, l'experiència t'ensenya que encara pot empitjorar. 

I quan contemples les maletes que te n'has de dur, el millor es telefonar al cunyat per veure si et pot acompanyar amb la furgoneta: no s'aturaria cap taxi en veure el panorama! Dels viatges has après els noms de tots els dolors musculars: esbraonament, tendinitis, elongació muscular, fibromiàlgia, rotures fibrilars, rotures de lligaments, inflamacions, esquinços de grau tres, i sobretot cops i hematomes per les cames que ja no tornaran a ésser pus les mateixes.

Has arribat, no saps com, però has arribat al mostrador de facturació. Ja vas amb la cartera a la mà per pagar, perquè saps massa bé que, amb el mal que t'has fet, allò ha de passar de molt el pes permès. És igual, estàs content: a la fi deixaràs la càrrega. No les tornaràs veure fins al Burundi. Has tornat errar: els hauràs de desembarcar i tornar facturar tant a Barcelona com a Brussel·les. I no saps perquè però una llàgrima te solca la galta.
Antoni J. Dols


3 comentaris:

Sa Borino ha dit...

Dona Conxa, na Piquer,
diuen que era presumida
i he sentit tota la vida
que un bagul 'via mester.
Però, Toni, escolta'm bé:
tu te'n vas a l'aventura!
No tens cap ni tens mesura
i te passes d'embalum...
… Has pensat amb so betum?
… I es cafè? ...I sa dentadura?

Sa Borino ha dit...

Com si fossis un cavall
envestires amb gran fua
cresta amunt, de cacatua,
i esperons i orgull de gall.
Explicaves amb detall,
i precís, com s'arquitecte,
es disseny des gran projecte,
mes perderes es remuc:
es corser va tornar ruc...
molt dejorn finí es trajecte!

Anònim ha dit...

Enhorabona pel bloc, sens dubte una intensa reflexió sobre la vida dels missioners a l'Àfrica negra.

Publica un comentari a l'entrada